Una bufadeta d'aire fresc / A little blow of fresh wind

Ya sabéis que podéis usar el botón de más arriba para poder leer una traducción al castellano de este escrito, lo siento pero hoy tampoco voy a tener tiempo para escribirlo en bilingüe.

You already know my friends, you can use the "Translate" button above in order to read this post in your preferred language, I am sorry, but today I won't have time enough to write it also in english.

-.-

Encara que la qualitat de la gravació és regular, vos deixo amb la música de Saraswati. Més endavant vos explico a què vé aquesta música, de moment, si voleu podeu deixar que soni mentre llegiu l'entrada d'avui/ahir (que per qüestions tècniques duc un dia de retràs. ¿Tampoc vaig dir que escriuria cada dia no?).

Ahir va tornar esser un dia molt ric d'experiències.

A les 9:30 em reunia a la plaça de Vallvidrera amb en José Luís, un altre amic de Kyudo, i amb en Godo. El pla: fer una excursioneta a peu per el parc de Collserola.

Com sempre una companyia agradable i la oportunitat de contar-nos històries de tot tipus.

Una de les més impressionants és la del Pi d'en Xandri. Aquest senyor pi, que veieu a les fotos és tot un símbol de la resistència a l'especulació immobiliaria. En Jose Luís em va explicar el cas, on ens trobem un exemple admirable d'Ajuntament decidit a defensar l'espai natural del parc.

La història és que la constructora Núñez y Navarro (diem el nom per a vergonya seva) tenia plans per a edificar a la zona del parc, es veu que és una zona que cau dins l'espai urbà de Barcelona. Però tant l'Ajuntament com els veins si oposaven fermament. Portats per no sé quina follia destructura, un dia, amb nocturnitat i alevosia, la constructura va enviar un equip d'operaris per a tallar aquest pi magnífic. Suposo que no només perquè era un dels seus obstacles per a construir, sino perquè la seva ubicació singular el feia un símbol que un cop eliminat havia de donar un cop mortal a l'ànim dels defensors de la Natura.

Els operaris començaren a tallar la soca, però es va donar l'alarma i amb ajut de l'autoritat i dels veinats, l'arbricidi es va poder aturar a temps.

Aquesta és la raó que explica aquests puntals que subjecten el seu tronc, la ferida no va ser mortal. Llarga vida al Parc de Collserola i al avi-pi d'en Xandri!

La part aventurera de l'excursió va transcórrer en cercar uns caminois fora de les pistes principals. En Jose Luís els coneixia be, però les darreres nevades havien fet tombar molts d'arbres sobre el camí i estava molt brut. Hi va haver trams que varem haver de fer a quatre grapes.

-.-

De tornada a ca en Javier i en haver dinat vaig acompanyar-lo a ell i a na Pilar a una cel·lebració especial. Resulta que aquest 15 d'Agost es celebrava el 140 aniversari del neixement d'Sri Aurobindo, un yogui, filòsof i místic hindú. Na Pilar participa activament en una fundació que treballa per traduïr i difondre la seva obra.

Varem anar a la seva seu al barri de les Corts i allà es varen llegir uns fragments dels seus textos.

Una de les parts més emocionants va ser la aportació de Saraswati, una al·lota de Navarra que havia vingut expressament per aquesta cel·lebració.

Sarasvati havia musicat alguns mantras i poemes tant d'Aurobindo com del creador de la fundació i els va cantar mentre els acompanyava a la guitarra. Una delícia, deixar-se emportar per el càntic repetitiu i per l'ambient reverenciós de la reunió.

Durant el piscolabis que varem fer després, vaig tenir oportunitat d'intercanviar impressions i curiositats amb Sarasvati i amb altres amics com en Carlos i el seu fill. Vaig anar a aquesta reunió un poc sense saber quin tipus de gent em trobaria, però vaig sortir encantat d'haver compartit un trocet del camí d'aquestes persones. 

Unes imatges de Kevala el fundador de la Fundació i Centre Sri Aurobindo de Barcelona: http://www.fundacionaurobindobcn.com/

Com al final vaig dir a Saraswati: "Ha sigut una llumeta conèixer-vos".

-.-

En sortir d'allà en Javier i na Pilar m'acompanyaren fins a l'altre punta de Barcelona, fins a Poble Nou, on em vaig reunir amb la meva següent amfitriona, n'Ainhoa, també amiga del Kyudo.

Ja us presentaré més en detall n'Ainoha, suposo que millor a la mesura que la conegui millor, però d'entrada val a dir que és una persona generosa en extrem. Em va oferir una habitació lliure a la casa que comparteix amb els seus pares i també la meva proposta de fer me de profe de Hip-hop. Ella és de professió ballarina i com que a mi m'encanta ballar, no em vaig tallar i li vaig proposar si podriem trobar la manera de què em fes unes classes.

Dit i fet, generosa i animada com és ella, i llavors a les dotze, Hip-Hop a Poble Nou. No em direu que no és original?

Pero, wait a minute! aquí no acaben els plans originals. També pràctica d'Iaido (maneig de l'espasa japonesa) al dojo d'una altra amiga comú, l'Anna i el vespre sessió de música electrònica a un local on hi té un amic DJ. Gràcies Toni, n'Ainhoa gairebé es va emocionar en tenir a les seves mans la teva espasa. Jaume gràcies també, jo ja venia emocionat de casa :-D

Ja sé que us faig enveja, però pensau que només es tracta de posar en línia el teu cor amb les coses que t'apassionen, la resta es connecta tot sol. Per això la bufadeta d'aire fresc, un cop en sintonia, qualsevol excusa basta per disparar regals meravellosos, basta una bufadeta d'aire fresc i el comentari  "quina sort que tenc!".