Translate

dimarts, 18 de setembre del 2012

Balenes a la vista / Whale watching

Vos conto el que vaig fer ahir, però m'he de remuntar una mica enrere.

Quan vaig anar en bus des de San José a Pérez Zeledón (220Km, 3h) vaig demanar seient de finestra per fer fotos i la causalitat va voler que s'assegués al meu costat una advocada d'uns 30 i pico anys.

Em vaig presentar, eren massa hores per estar tan aprop sense dir res i a més així m'empapava del rollo de la gent, que m'encanta.

Tot el camí contant, preguntant, molt bé una tia molt agradable, molt bona conversadora i molt sensible: Silvia.

Em va contar que és mamà de 4 petacos (el major de 12!, aquí tot va  molt aviat, Tropical, ja sabeu) i res, ens agafarem simpatia i una comfiança que va fer que jo li digués, " Siendo de por aquí, no te paetecería que quedásemos un día y así me muestras algo más de tu país y de la localidad?" (Direu quin morro, i jo tb em sorprenc a mi mateix, però ¿Perquè no? a més la proposta era ben lògica i
interessant).

Intercanviam dades de contacte i així va ser com passats els dies ahir quedam. "Playa o montaña?" Em va dir. "Playa" vaig dir jo, idò "playa".

I més tard em va fer la proposta d'anar a uns platges dels pacífic, al sud, on una cosina seva te un negoci de passetjar turistes a veure balenes.

¡Vamonooos!

Em recollí amb el seu Nissan Patrol de la punyeta de gran, compram uns queviures, i a veure les cosines.

Compram els tiquets, feim una volta per la fira, ambient molt  platjer, visitam la platja de la reserva d'Uvita , flipant: manglars, palmeres, increíble. Mirau les fotos. Dinam un "casado" d'arròs mongetes i pollastre a la fira i a la platja a agafar la
llanxa.

Una passada les balenes! No ens podiem atracar a menys de 100m, hi  havia una mare que ensenyava a la cria a saltar, per entrenar-la per la migració. Verem els morros, els lloms, la cua, aletes....

Feia un sol de justícia. Però en arribar l'horabaixa aquí es desfermen unes tormentes tropicals amb aigua de bimbolla i el dia següent no ha passat res.

Començà a ploure mentre visitavem un illot per veure ocells, llavors  unes platges com la de Las Catedrales a Astúries, una passada. Al principi la penya no es volia banyar, xo entre la superr llanxa que anava a tope i esquitxava i la pluja, els 7 ò 8 (Capità Rambito) que anavem, tots consentirem banyar-nos i tothom es divertí un munt.

Menys una pobra senyora que en aturar la barca per veure les balenes va començar a vomitar i no va aturar fins a tornar, pobra.

En arribar, tots remulls, na Sílvia que era una d'aquestes que al principi no es volia banyar, pero ara ja passava de tot i ens quedarem un rato a nedar. Quin luxe solitari, no vos podeu imaginar ni veient les fotos el paradís que és allò. L'aigua tèbia, la pluja torrencial a sobre, unes onotes com per fer surf... increíble, una experiència com de l'altre món. Màgica!

Sortim ens mudam la roba, i passarem a visitar la mare de la meva nova amiga, que inicialment ens havia d'acompanyar, però no va poder deixar el bar que regenta.

Na Silvia em va dir: "No puedo dejar de ir a verla estando tan cerca" Som-hi dons.

Quin bar amics!  Absolutament autèntic. Un gran sostre d'uralita a dues aigües, amb els costats de reixa de ferro, ple de camionots estil americà a fora, i camioners a dins,
Karaoke amb rancheras, jajajajaja m'encantà. Al final costava parlar dels Yiiiiiiiiija que feia la clientela. Però totom molt amable no vam encetar cap camorra de bar.

Un día tan collonut va fer que reorganitzés els meus plans. La mare de na Silvia tenia moltes ganes de visitar unes coves artificials que un il·luminat va excavar a 1 Km d'on estic, na Silvia tenia ganes de tornar quedar (era la primera vegada que anava a veure les balenes al seu propi pais, el que passa quan dus un turista a fer voltes, que fas coses que no faries normalment) i jo m'ho havia passat rebé.  De manera que vaig canviar els meus plans per veure'ns demà dimarts i anar a Topolandia i tornar fer un dia plegats. Es tracta de fer treies i celebrar el que fas, no pensar "què hauria vist o passat si..."

Llavors d'aquí ja li pego cap al nord oest a veure el volcà Arenal i parteixo a Nicaragua.

Potser vos demanareu més,  però no hi ha res més. No estic jo per òsties, però una amistat ben maca mai s'ha de despreciar. Així és que bona nit!

Segur que vos heu divertit amb la història, però segur que la meitat que jo. Jajajaja

Un dia genial.

Una abraçada a totes i a tots.


































4 comentaris:

  1. QUE PASADAAAAAA ANTONIOOOOOO!!!
    Lo estás pasando genial, eh?
    Me encantan las fotos, compartes con nosotros una parte de tu gran aventura, sobre todo la que estás tomando algo en ese bar tan auténtico y la que estás de rodillas en la orilla con los brazos en cruz como dando las gracias a todo.

    Estoy totalmente enganchado a tu viaje...gracias por compartirlo.

    Un fuerte abrazo amigo!!!

    ResponElimina
  2. Avui he pogut tornar a mirar el teu blog!!! Està clar que valia la pena esperar, després de dies de veure que el blog no es movia. Collons, ja pensava que t'havíem perdut!!! El Kyudo és donar... alegria de viure als teus amics/amigues que te seguim en el teu "camí més curt".

    Una abraçada,

    ResponElimina
  3. Però quin viatge!! Vaja passada de llocs i experiències estàs vivint!! PURA VIDA!

    ResponElimina
  4. Hola Toni , soy Daniel(el boludo ) apunta Juan , estamos en la Edib "te acordás" , estuve viendo tu blog y trataré de seguirlo , que sepas que te guardé tus zapatos , adónde te los envío la concha de tu madreeee!!!! (DAVID ,YA ES Papá por 2º vez y te quería tirar los "timbos", te mando unn abrazo. PD. La casa va viento en popa.

    ResponElimina

Vols dir-me alguna cosa? M'encanta llegir comentaris i escoltar opinions