KH7 i guerrers espirituals

Encara no vos he parlat del bar d'enfront es diu "Ca la Pinky" perquè Pinky és el nom de la seva propietària, una xinesa molt simpàtica, casada amb un català. Qualque dematí em vé de gust fer un cafè amb llet i unes torrades per començar el dia ben inspirat.

Despús-ahir, després de què un llanterner poc resolutiu vingués a veure l'embús que tinc al complex pica-rentadora, vaig oferir-me per donar un cop de mà a na Roser que feia ja tres dies que lluitava amb una mudança duríssima. Ella i el seu company de pis, en Joan deixaven un pis per anar a un altre més adequat a les seves circumstàncies i aquell dia tocava fer un poc net el greix de la cuina i esperar l'arribada d'una partida de mobles suecs que algú hauria de muntar. Mirau-los quina cara de "mare meva quin merder".

Na Roser no podia comprendre com era possible que una persona que sembla no tenir perturbades les seves capacitats cognitives, tingués el més mínim interés en passar un horabaixa de divendres entregat a disoldre el greix incrustat a una cuina. Per això s'esforçava a intentar ser una bona amfitriona com podeu veure tot seguit.

El que no sabia na Roser és que havia acceptat venir a casa seva... txa-txan! Mister KH-7 Man !! El miracle antigreix (evidentment no puc negar que som cosí-germà de Mister Proper). No sabía això ni que la meva altra opció era passar l'horabaixa mirant de decidir amb quina de les dues mans m'havia de tocar el nas, de manera que ajudar a una nova amiga, conèixer altres persones, fer net cuines, muntar mobles i fer broma tot l'horabaixa era un pla absolutament fascinant per Mr KH-7 Man.

Mirau aquestes fotos de l'abans i el després i admirau el meu poder desincrustant

Un professional!

Un poc més tard... ja vénen els mobles! Moment en el qual va arribar també na Jessica una amiga de na Roser que tampoc devia saber si valia més la pena si valia més la pena gratar-se la panxa amb la ma dreta o amb l'esquerra.

"Jessica, vols dir que això no és un taula de fer surf ?"

Na Jessica és una al·lota amb un do natural per als muntatges complexos. Na Roser la va deixar sola amb una capsa de cartró dins la seva habitació i en poca estona, quan obrirem per veure si encara respirava, ella tota sola s'havia muntat un armari de dos cossos i tres portes. Jo un professional anti-greix, ella una màquina del tornavís, les puntes i la interpretació de les instruccions de muntatge.

Na Roser, entre altres aportacions, oferia la seva visió alternativa de la realitat més prosaica i ens regalava la seva reinterpretació de la barra de penjar la roba. Mare meva quina artistassa i quin troç d'actriu! Qué algú li ofereixi un paperàs aviat! Que un talent com el seu necessita un públic que l'admiri.

Aquest jove tan assenyat era l'únic contacte amb la realitat que hi havia en aquella casa. Vos presento en Joan, un expert en llengua romanesa  amb el qui curiosament compartim un conegut mallorquí, també com ell, alumne de doctorat, però en aquest cas de Filosofia.

Aquest semblant tan sever no era altre cosa que voler donar solemnitat a l'excels moment d'estrenar la seva nova cadira Torkel (dels Torkel cadiraires de tota la vida, nissaga d'antuvi d'artesans).

Ens hi haviem posat a les 3pm i no va ser fins a les 23:30 quan bindavem per l'èxit aconseguit. Com veieu cadascú ho feia amb allò que millor concorda amb la seva zona del cervell atrofiada. Uns amb aigua, altres en cerveseta i la nostra amiga amb una litrona de detergent. No em feieu cas! Jo  vos ho dic que és un troç d'artista!

-.-

Avui matí havia quedat a l'estació del Nord per trobar-me amb un amic que devia fer mínim 5 anys que no havia vist: en Maunuel.

En Manuel m'ha fet l'honor de voler quadrar la seva agenda amb calçador i pegar-se 4h dins un autobús per venir a veure'm des de Saragossa.

Poca broma amb aquest jove! En Manuel, i no ho dic de bromes, és un autèntic guerrer modern. Ja no és la primera vegada que he fet servir aquesta paraula per referir-me a algun dels meus amics o amigues, però creieu que no és una paraula que regali amb facilitat a qualsevol. Si l'he feta servir abans com: guerrer/a, germà o germana guerrer, samurai, etc.  sempre ho he fet perquè la persona en qüestió es mereixia amplement aquest honor. I el cas d'en Manuel és notable, gairebé estam parlant d'un mestre de guerrers.

No estic de conya, en Manuel és un heroi quotidià, algú que aplica a la seva vida diària el codi de l'honor del Bushido. Un guerrer espiritual, com els anomenen alguns. Deixau que el conegut iogui i mestre de ioguis Ramiro Calle us expliqui qué és un guerrer espiritual (un poc llarg, però val la pena):

Todos los años me hago solemnemente, al menos una vez, el propósito de ser un guerrero espiritual, y al hilo de esta intención quisiera compartir estas líneas contigo.

¿Quién es un guerrero? Quien hace de la vida una búsqueda, quien trata de sacarle sentido a cada momento, quien valora la sabiduría y la compasión, quien aprende a manejarse vital y existencialmente, es todo sagacidad y está libre de violencia. Es un guerrero el que entona el ánimo, no desfallece, saca inspiración de la tristeza, valora lo positivo y no se pierde en lo negativo. Es recio y recto; procura ser ético y ecuánime, intenta no caer en sus propias trampas, convierte la vida en la gran maestra, trata de liberar la mente de engaños y autoengaños, pretextos falaces y componendas.

Además, valora la inteligencia clara y la ternura expansiva, está siempre en el intento de autodesarrollarse para beneficio propio y de los demás, vive sin odio entre los que odian, con alegría entre los abatidos, con confianza entre los desconfiados, con júbilo entre los desolados, con ánimo entre los desanimados y con desapego entre los codiciosos. La guerrería espiritual es una actitud, un aroma, una presencia. Puede ser un guerrero el estudiante, el ama de casa, el hombre de negocios, el campesino o cualquier persona que procure un significado de crecimiento interior a su vida, que asocie el desarrollo externo con el interno, que esté en el intento y en el empeño de abrillantar la consciencia, de pulir la inteligencia primordial y desenvolver el amor y la compasión.

El guerrero es cuidadoso consigo mismo y con los demás, evita el daño, promueve el bienestar, desarrolla un sentimiento de unidad.

Es un verdadero guerrero espiritual aquél que aprende a relacionarse consigo mismo, mejora la relación con otras criaturas sintientes, desarrolla sus potenciales anímicos, procura un sentido de integración y mejoramiento a la existencia, promueve las energías constructivas y de crecimiento, instrumentaliza la vida –incluso en las circunstancias adversas- para completar su evolución interior. Sabe vivir a cada instante con consciencia lúcida y ecuánime… o por lo menos no ceja en su intento de conseguirlo.

Es un guerrero espiritual el que emprende la conquista de sí mismo. Para ello no se aísla, prosigue con su vida cotidiana, aunque en una dimensión de consciencia y percepción diferente a los que no están en la senda de la búsqueda; vive instalado en el equilibrio, no dejándose perturbar en exceso por la ganancia o la derrota, el encuentro o el desencuentro, el elogio o el insulto. No hay mayor conquista que la de uno mismo; no hay mayor conocimiento que el conocimiento interior; no hay mayor alegría que la que brota de la fuente interna de serenidad y no depende exclusivamente de los eventos del exterior.

Aprende el guerrero espiritual a no lamentarse ni autocompadecerse. No se complace en la duda por la duda, investiga, aprende, titubea, pero no es la suya la incertidumbre escéptica, estéril y desertizante. Apela a la inteligencia humana y desarrolla la comprensión clara, aunque sabe que muchos seres humanos ni siquiera entienden lo que es comprender.

Ama el silencio exterior, cuanto más el interior. Remansándose en sí mismo, en meditación fecunda, renueva su energía, su visión clara, su ánimo estable. En meditación, cultiva metódicamente la atención y bruñe la conciencia. En la vida cotidiana prosigue alerta, porque sólo los atentos están vivos y evitan herir en pensamiento, palabra o acción. Porque esta atención le hace ser preciso, autoconsciente y vigilante, y no se identifica con negatividades propias o ajenas. En la meditación y en el silencio interior el guerrero escucha la voz de su ser, que le infunde nuevos ánimos.

No cree en la violencia, sabe que la única ley eterna es la del amor. No cree en la coacción ni en medios coercitivos, sabe que la disciplina consciente es imprescindible, así como el confrontar la vida con sentido del esfuerzo y del dolor. No se ofende por banalidades, no se inmuta por trivialidades. No cree que pueda florecer nada hermoso del miedo, tampoco cree en el desorden, pero su orden no es rígido ni neurótico. Sabe que la limpieza del mundo debe empezar con la de la propia mente.

Aprecia su cuerpo, lo atiende, lo dispone, lo prepara, pero sin apego, sin obsesiones. También cuida su mente y la cultiva con esmero. Impone una dosis de dignidad a su carácter y examina su conducta. A través de la meditación recobra su armonía básica, siendo su postura símbolo de su talante. Desde la tierra en la que se apoya quiere proyectarse a la totalidad.

El guerrero espiritual, en fin, trata de mantener la mente limpia.

Jo per el meu amic Manuel tenia un trocet del meu arc convertit en clauer, ell m'havia duit de Saragossa les plomes d'una de les seves fletxes de Kyudo espatllades. Ambós regals són intercanvis de coses importants per a nosaltres, coses que han acumulat la nostra energia, tocades per la nostra ànima i que compartint-les compartim els nostres camins.

Un regal que em va anar directe al cor ;-D