Translate

dijous, 11 d’octubre del 2012

Downtown de Toronto

(Al teclat on escric no se on hi ha els accents i altres signes com la c trencada, perdonau, pero passo de cercar una solucio)

Si, si, ja se que als qui us agrada aquest bloc vos he tingut molt desatesos, perdonau. Tota la meva estada a Centre America vaig tenir molts de problemes de connectivitat, sovint suposa una feinada que no vull que passi per davant de la tasca de viure, escriure amb el mobil es una putada gran, pujar les fotos moltes vegades molestava la connexio dels meus amics, per paga a mes se m'ha barrinat la camera de fer fotos i ara depenc nomes del meu telefon mobil... en fi no us desencanteu del bloc, no l'he abandonat.

A mes ara tenc una gran ajuda. La meva amiga Elena Rivas es va oferir a donar-me una maneta, revisa les fotos, fa la seva tria i composa els esborranys dels posts. Una feinada que ara comencam a fer rodar.

Per favor no us perdeu el projecte personal de n'Elena, tota una Community Manager de cap a peus i una persona valuosa com poques. Heu de coneixer Siete Musculos: si teniu Facebook visitau: https://www.facebook.com/Sietemusculos si sou mes usuaris de Twitter: https://twitter.com/sietemusculos.

El que fare aquests dies es anar postejant fotos del dia a dia i intercalant posts de Centre America que ja tenc mig preparats, de manera que anire fent flashbacks.

Aquest dies m'ha sigut mes facil anar contant coses i compartint fotos a Facebook: https://www.facebook.com/serna.toni per si hi voleu fer qualque ullada, pero ja sabeu que Facebook es una eina que com que no respecta la privacitat dels usuaris i que no em fa mes gracia que per la seva dimensio social, per aixo el que considero la meva feina guapa es QuinaVoltera, per molt que el meu mur de Facebook ara estigui molt mes animat ;-P

Com ja deveu saber els Facebookers, ara som a Toronto. I aquests dies em dedico a patejar-lo una mica. El seu downtown (centre de negocis) amb els seus grata-cels i la seva magnifica CN Tower es tot un espectacle.


A la CN Tower, encara que et claven, s'hi ha de pujar si no teniu vertigen. Jo vaig decidir fer-ho de vespre, pero la millor idea es pujar-hi abans de la posta del sol i us hi estau per veure-la des d'alla dalts i per llavors contemplar l'espectacle de la ciutat de nit.

Acollona veure gratacels enormes com si fossin xaboles alla avall. Si es que es una torre enorme. La mes alta del mon de moment. Brutal.


Vos passo algunes fotos mes, a veure si us agraden. Gracies per seguir el bloc i el meu viatge exterior i interior.

La foto seguent es d'un altre dia, pero com que es la primera vegada que parlo de Canada i de Toronto vos volia presentar a la meva amiga i amfitriona Mie Takahashi. Aquesta foto la defineix molt be. Marcial i sensei quan toca (no per res es la vicepresidenta de la federacio de Kyudo de Canada i Renshi 5e Dan), pero catxonda i simpatica quan toca fer el gamba.

Gracies per oferir-me casa teva i per ser tan generosa Mie San !


Chinatown


No foteu que el downtown de vespre no vos recorda Blade Runner



Ja es preparen per Halloween


1 comentari:

  1. Tony Runner diría yo.
    Que faena lo de la cámara!!! pero tu eres un hombre de recursos y sé que harás fotos como sea.
    Si necesitas ayuda para lo que sea dilo, aunque sé que prefieres a Elena...

    Hasta luego amigo!!!

    ResponElimina

Vols dir-me alguna cosa? M'encanta llegir comentaris i escoltar opinions